Arriba Nadal: vacances, torrons, família, pessebre, arbre, llums, regals....
I també música i poesia:
Formen part de Nadal els poemes senzills i anònims de les cançons populars:
El vint-i-cinc
de desembre
fum, fum, fum
(bis)
Ha nascut un
minyonet
ros i blanquet,
ros i blanquet;
Fill de la Verge
Maria,
n'és nat en una
establia.
Fum, fum, fum.
A Betlem me'n vull anar.
Vols venir, tu,
rabadà?
—Vull esmorzar!
A Betlem
esmorzarem
i a Jesús
adorarem.
—Hi ha massa
neu!
La neu que pel
camí hi ha
la calor ja la
fondrà.
—Oi, la que fa!
Però també hi ha els poemes d’autors reconeguts que parlen de Nadal de
molts punts de vista diferents: n’hi ha que parlen de coses senzilles com el
pessebre o l’arbre; n’hi ha d’espirituals; n’hi ha de crítics que conviden a la
reflexió...
Demà,
posats a taula, oblidarem als pobres
-
i tan pobres com som-.
Jesús
serà nat.
Ens
mirarà un moment a l'hora de les postres
i
després de mirar-nos arrencarà a plorar.
NADAL, de Joan Salvat-Papasseit
L'arbre
desvetlla sons i el vent escriu
ratlles
de llum damunt la pell de l'aigua.
Tot
és misteri i claredat extrema.
Torna
Nadal i torna la pregunta.
¿Proclamarem
la pau amb les paraules
mentre
amb el gest afavorim la guerra?
TORNA NADAL, de Miquel Martí i Pol
I si no calgués que
haguessis vingut?
Si, finits com som, ja
fóssim prou essent així,
resignadament mortals,
afamats de poder,
incendiats de desig,
superbs, irats,
descoratjats, envejosos,
i ho acceptéssim com un
fet que no demana
redempció ni revolta?
NADAL, de David Jou
I també hi ha les cançons més actuals:
Que cada nit
sigui la nit més bella
Que aquest any nou
porti pau a tot el món
Que cada nen
neixi sota una estrella
És un desig
i el volem per tothom...
ÉS UN DESIG, de
Josep Thió
Un camell
d'Orient entra a la ciutat,
Carrega a la
gepa un sac ple de regals.
Pregunta al seu
Rei quin camí han de seguir,
però l'home està
ben adormit,
el camell vol
despertar-lo amb un crit
que es perd en
la nit.
UN CAMELL D’ORIENT, de Manel
BON NADAL
I MOLTA
POESIA!!
