dijous, 11 de febrer del 2021

GAIREBÉ 25 ANYS DE HARRY POTTER (II)

 


Ben segur que tothom coneix el personatge de la fotografia. 

Es tracta de Harry Potter, un aprenent de mag que viu tot mena d'aventures amb els seus companys. 

Fa gairebé 25 anys que JK ROWLING va publicar el primer llibre "Harry Potter i la pedra filosofal". Després en van venir sis més, traduccions a més de 80 idiomes, pel·lícules... Tot plegat ha fet que es convertís en una de les sagues més venudes i més llegides de la literatura.


Què en saps del Harry Potter? L'has llegit? Has vist les pel·lícules? Per què creus que s'ha fet tan famós?

Explica'ns la teva experiència amb Harry Potter! 

 *Entre tots els comentaris sortejarem dos exemplars del darrer llibre de JK Rowling,  "L'Ickabog".





GAIREBÉ 25 ANYS DE HARRY POTTER (I)


 J
oanne Rowling  va néixer el 31 de juliol de 1965 a un poble prop de Bristol (Anglaterra). El seu pare era enginyer aeronàutic i  la seva mare era professora de ciències. Té una germana més petita. A causa de la feina del seu pare va canviar de domicili diverses vegades, però sempre va viure a Anglaterra.

 Un cop acabats els estudis secundaris es va matricular a la Universitat d'Exeter (després d'haver estat rebutjada a Oxford) on es va graduar en filologia clàssica i francesa. Va viure un any a París per a completar els estudis i després va tornar a Londres i va treballar per Amnistia Internacional.

La literatura va ser sempre una part fonamental de la seva vida i des de ben petita va començar a escriure històries. Però va ser el 1990 -mentre esperava un tren que anava amb quatre hores de retard per una avaria- que va tenir una gran idea: escriure les aventures d’un jove aprenent de màgia i bruixeria, Harry Potter.

Després de viure i treballar de mestra d’anglès a Portugal, el 1993 es va traslladar a Edimburg (Escòcia). Tot i no tenir feina i haver de criar la seva filla amb subsidis de l'Estat,  va continuar escrivint per completar la seva primera novel·la. Ho va fer sobretot a cafeteries.

Harry Potter 

El 1995 va acabar el manuscrit de "Harry Potter i la pedra filosofal". El va enviar a dotze editorials, que el van rebutjar. Un any més tard una petita editorial de Londres (Editorial Bloomsbury) va acceptar de publicar-lo. El juny de 1997 va sortir la primera edició  amb una tirada inicial de 1.000 còpies. El llibre va ser publicat amb el nom de JK Rowling perquè l'editor va considerar que seria difícil vendre a lectors joves un llibre escrit per una dona.

El llibre va rebre diversos premis de literatura infantil i es va convertir en un best-seller ràpidament. Els següents llibres de la sèrie, "Harry Potter i la cambra secreta" i "El presoner d'Azkaban", van consolidar la fama inicial i van donar pas a un extraordinari fenomen literari de set llibres.

A l'octubre de 1998, Warner Bros va comprar els drets per fer pel·lícules de les primeres dues novel·les. L’adaptació al cinema encara va augmentar més la fama d'aquesta saga i s’han acabat fent pel·lícules de tots els llibres.

La sèrie és una de les més venudes de tots els temps.

Es calcula que se n’han venut més de 500 milions d’exemplars arreu del món i ha estat traduïda a més de 80 idiomes.

A més de les novel·les principals l'autora ha publicat set històries complementàries, totes escrites amb l'objectiu de donar els guanys a diferents entitats benèfiques.

Joanne Rowling és actualment una de les persones més riques del Regne Unit i ha rebut nombroses distincions i títols honorífics.


Sèrie Harry Potter

Harry Potter i la pedra filosofal (1997)

Harry Potter i la cambra secreta (1998)

Harry Potter i el pres d'Azkaban (1999)

Harry Potter i el calze de foc (2000)

Harry Potter i l'orde del Fènix (2003)

Harry Potter i el misteri del príncep (2005)

Harry Potter i les relíquies de la Mort (2008)

Harry Potter i el llegat maleït

(coescrit amb Jack Thorne i John Tiffany, 2016)

Sèrie Cormoran Strike

El cant del cucut (2013)

El cuc de seda (2015)

L'ofici del mal (2016)

Blanc letal (2019)

Altres llibres

El Quidditch de totes les èpoques (2001)

Bèsties fantàstiques i on trobar-les (2001)

Les rondalles del Bard Gallard (2008)

La vacant imprevista (2012)

L'Ickabog  (2020) 

        


dimarts, 9 de febrer del 2021

DUES LECTURES NADALENQUES


Cançó de Nadal   de Charles Dickens


La Cançó de Nadal o El Conte de Nadal (A Christmas Carol)

és una novel·la escrita per Charles Dickens el 1843. Va tenir un gran èxit des del moment de la seva publicació i se n’han fet moltes adaptacions i versions diferents.

ARGUMENT: Ebenezer Scrooge és un vell avar que té esclavitzat el seu treballador, un jove pobre i de bon cor. La nit de Nadal rep la visita de tres fantasmes: el fantasma del passat el porta cap a la seva infància, perquè recordi què va sentir llavors i se li entendreixi el cor; el fantasma del present l'acosta a casa del seu treballador, on malgrat la pobresa regna l'amor i l'esperit familiar i on veu un nen malalt; i el fantasma del futur el porta a la seva mort, sol. Espantat per les visions, Scrooge decideix canviar, ajuda la família del treballador i recupera així l'esperit de Nadal.



Poema de Nadal   de Josep M. de Sagarra



Josep M. de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) és un dels noms més populars de la literatura catalana d'aquest segle. La seva obra abraça nombrosos gèneres: el teatre, la poesia, el periodisme, el llibre de viatges, la prosa, la traducció…

El Poema de Nadal de Josep M. de Sagarra és un poema dividit en quatre cants i un cant final. Sagarra va escriure aquest poema per encàrrec i ell mateix el va recitar l’any 1930.

Ens parla de la joia del Nadal, del misteri d’aquella nit, dels pastors i la cova, del pessebre, del bou i la mula, o bé de l’estrella. Sagarra, com autor de teatre, ens exposa un poema dramàtic, un poema per reflexionar, punyent i molt entenedor.


NADAL

 


Arriba Nadal: vacances, torrons, família, pessebre, arbre, llums, regals....

I també música i poesia:

 

Formen part de Nadal els poemes senzills i anònims de les cançons populars:

El vint-i-cinc de desembre

fum, fum, fum (bis)

Ha nascut un minyonet

ros i blanquet, ros i blanquet;

Fill de la Verge Maria,

n'és nat en una establia.

Fum, fum, fum.

  

 A Betlem me'n vull anar.

Vols venir, tu, rabadà?

—Vull esmorzar!

 

A Betlem esmorzarem

i a Jesús adorarem.

—Hi ha massa neu!

 

La neu que pel camí hi ha

la calor ja la fondrà.

—Oi, la que fa!

 

Però també hi ha els poemes d’autors reconeguts que parlen de Nadal de molts punts de vista diferents: n’hi ha que parlen de coses senzilles com el pessebre o l’arbre; n’hi ha d’espirituals; n’hi ha de crítics que conviden a la reflexió...

 

Demà, posats a taula, oblidarem als pobres

- i tan pobres com som-.

                                    Jesús serà nat.

Ens mirarà un moment a l'hora de les postres

i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

                                                 NADAL, de Joan Salvat-Papasseit


 

L'arbre desvetlla sons i el vent escriu

ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.

Tot és misteri i claredat extrema.

 

Torna Nadal i torna la pregunta.

¿Proclamarem la pau amb les paraules

mentre amb el gest afavorim la guerra?

                                                               TORNA NADAL, de Miquel Martí i Pol

 

I si no calgués que haguessis vingut?

Si, finits com som, ja fóssim prou essent així,

resignadament mortals,

afamats de poder, incendiats de desig,

superbs, irats, descoratjats, envejosos,

i ho acceptéssim com un fet que no demana

redempció ni revolta?

 

                                                                       NADAL, de David Jou

 
I també  hi ha les cançons més actuals:
 

Que cada nit

sigui la nit més bella

Que aquest any nou

porti pau a tot el món

Que cada nen

neixi sota una estrella

És un desig

i el volem per tothom...

                             ÉS UN DESIG, de Josep Thió 

 

Un camell d'Orient entra a la ciutat,

Carrega a la gepa un sac ple de regals.

Pregunta al seu Rei quin camí han de seguir,

però l'home està ben adormit,

el camell vol despertar-lo amb un crit

que es perd en la nit.

                                                    UN CAMELL D’ORIENT, de Manel

 

 

 

BON NADAL

I MOLTA POESIA!!

 

HOMENATGE A CARLOS RUIZ ZAFÓN (1964-2020)

 



AQUELL LLIBRE EM VA ENSENYAR QUE LLEGIR EM PODIA FER VIURE MÉS I MÉS INTENSAMENT.

AQUELL LLIBRE EM VA CANVIAR LA VIDA.

L’Ombra del Vent

 

Aquesta és la frase que ens dona la benvinguda cada dia quan arribem a l’institut. I quan hi entrem, penjades al fil vermell, hi trobem encara més frases que ens parlen de la importància de la lectura i de l’amor als llibres. L’autor de totes  aquestes idees és CARLOS RUIZ ZAFÓN.

CARLOS RUÍZ ZAFÓN, un dels escriptors més reconeguts internacionalment, va morir el passat mes de juny. Per això i per la passió pels llibres que transmet en les seves novel·les ens ha semblat molt adequat encetar el fil de la lectura d’aquest curs fent-li un petit homenatge.

CARLOS RUÍZ ZAFÓN va néixer a Barcelona el 1964. Va estudiar Ciències de la Comunicació a la UAB i va treballar en el món de la publicitat fins al 1992, moment en què va decidir abandonar la seva feina com a director creatiu en una gran empresa per dedicar-se a escriure.

L’any 1993 va publicar la seva primera novel·la, El príncipe de la niebla, que va guanyar el Premi Edebé, i amb els diners del premi se’n va anar a viure als Estats Units, on va fer de guionista i escriptor.

La sombra del viento (2001) va quedar finalista del Premio Fernando Lara de Novela, però es va acabar traduint a moltíssimes llengües i es va convertir en un best-seller, amb més de 15 milions d’exemplars venuts.

Va continuar escrivint fins que va morir el passat mes de juny, a Los Angeles, a causa d’un càncer. Tenia 55 anys.

Recordem-lo amb una frase d’un dels protagonistes de l’Ombra del vent:

CADASCUN DELS LLIBRES QUE VEUS, CADASCUN D’AQUESTS VOLUMS, TÉ ÀNIMA. L’ÀNIMA DE QUI EL VA ESCRIURE, I L’ÀNIMA DELS QUI EL VAN LLEGIR, I EL VAN VIURE I EL VAN SOMIAR.

 

Aquestes són algunes de les seves obres principals:

 

OBRES DE NARRATIVA JUVENIL

El príncep de la boira (1993)

El palau de la mitjanit (1994)

Les llums de setembre (1995)

Marina (1999)

 

OBRES DE NARRATIVA ADULTA

Tetralogia El cementeri dels llibres oblidats:

L’ombra de vent (2001)

El joc de l’àngel (2008)

El presoner del cel (2011)

El laberint dels esperits  (2016)

 

 

Animeu-vos i llegiu algun dels seus llibres. Segur que us agradaran!


 

dijous, 9 de maig del 2019

El racó dels llibres...

A la cartellera del vestíbul hi podeu trobar les recomanacions dels alumnes de 1ESO...


dimecres, 20 de febrer del 2019

L'arbre de la lectura

Quants llibres han llegit els alumnes de 1r i 2n d'ESO? MOLTS!!!
Cada fulla de l'arbre de la lectura és un llibre llegit.

Tenim un arbre molt frondós!

Què en penses de l'hora de lectura?

Al vestíbul del centre hi tenim també un racó de la lectura. Els alumnes de 4t han donat la seva opinió sobre l'hora de lectura. Aquí en teniu una selecció:

dimecres, 9 de gener del 2019

Elogi de la lectura

Un dia vaig llegir un llibre i tota la meva vida va canviar.
ORHAN PAMUK, novel·lista

Necessitaríem mil vides per aprendre i sentir allò que amb una dotzena de grans llibres podem conèixer i viure.
NARCÍS COMADIRA, poeta

Un llibre obert és un cervell que parla; tancat un amic que espera; oblidat, una ànima que perdona; destruït, un cor que plora.
PROVERBI HINDÚ

Els llibres em van ensenyar a pensar, i el pensament em va fer lliure.
 RICARDO LEÓN, escriptor

Un no és el que és pel que escriu, sinó pel que ha llegit.
JORGE LUIS BORGES, escriptor    

Un llibre és l’arma més efectiva contra la intolerància i la ignorància. 
LYNDON BAINES JOHNSON, president dels USA

Llegint descobrim el nostre món, la nostra història i a nosaltres mateixos. 
DANIEL J. BOORSTIN, escriptor i bibliotecari

Viure sense llegir és perillós, perquè obliga a conformar-se amb la vida. 
MICHAEL HOUELLEBECQ, escriptor

Dels diversos instruments inventats per l’home, el més sorprenent és el llibre;  tots els altres són extensions del seu cos … Només el llibre és una extensió de la imaginació i la memòria. 
JORGE LUIS BORGES, escriptor    

Mai no s’acaba d’aprendre a llegir.
                                   JORGE LUIS BORGES, escriptor